En primer lloc trobem l’edat antiga, en què??? diuen ??????????????que l’orient té una ànima somniadora i profundament narrativa. I per tant, la producció lírica d’aquells temps, passa per grans moments.

Més tard, trobem l’edat mitjana. Als segles XII-XIII a Provença, una antiga província francesa França no existia!!!!!!, va aparèixer una poesia, què?????? la llengua era el provençal. El autors d’aquest tipus de poesia s’els anomenava ?????????trobadors. La feina d’aquests era escriure la lletra, i a més compondre la música d’acompanyament per a aquestes. Moltes d’aquestes músiques eren tocades, i amés ballades pels joglars,  als castells dels nobles.

Un dels poetes més famosos d’aquella època i també considerat el primer home modern d’Europa, va ser l’italià Francesco Petrarca (1304-1374). Va fer un cançoner on canta l’amor que sent per una noia, que es diu Laura. És una noia perfectament física, també és intel·ligent, té virtuts, és sensible,… Per a ell simbolitza un amor impossible, i és la seva font d’inspiració, però també de dolor.

Seguidament passem a l’edat moderna, on hi predomina l’expressió No, el tòpic literari!“Carpe diem”, el motiu literari de l’antiguitat clàssica que els poetes modernistes tornen a fer servir. La paraula significa viu cada instant de la vida, per que aquesta és fugaç.

En aquesta època torbem Pierre Rondsard (1524-1585) és un poeta francès del renaixement i la seva obra més destacada és “Els amors”.

Jean de la Fontaine (1621-1695, aquest també va ser un poeta francès, que va escriure un poema anomenat “Faules”, en el que criticava els comportaments humans mitjançant els animals.

Al final del segle XVIII comença a aparèixer el romanticisme. La raó és substituïda per els!!!!!! sentiments i les emocions. La raó de les llibertats individuals, és torna a escriure molt sobre la naturalesa, que es reflecteix en els paisatges rústics,…

En la següent època, la contemporània, al segle XIX, els poetes (romàntics) tenen un esperit turmentat per què els ideals que persegueixen no els poden aconseguir. Com que no està conforme entre el què vol i allò que té, el fa desesperar i no acaba de trobar el lloc que li correspon en el món. Creu en la pàtria i busca les arrels en el passat.

A mitjans del segle XIX va aparèixer un moviment poètic que va influir de manera poderosa sobre la poesia posterior; el simbolisme.

Els poetes simbolistes consideren la llengua literària no només expressionisme sinó que també la troben com a una finalitat en si mateixa, i dona molta importància la forma del poema.

Charles Baudelaire (1821-1867), va ser un poeta francès del simbolisme. És considerat, també, el pare de la lírica contemporània.

Al segle XX la poesia presentava una varietat de formes molt extensa, crida a la lluita i al compromís per transformar el món.

Els poetes d’aquella època creaven noves formes de poesia experimental, n’és un exemple el poema visual.

En aquest últim segle hi destaquen, Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), va ser un poeta català i va seguir els corrents dels futuristes italians, i Joan Margarit (1938), és un poeta prolífic i molt popular per la seva lírica a tot Catalunya i cal dir que el seu gran tema és la reflexió.

En resum, la poesia ha passat per molts moviments literaris gràcies a grans poetes poetes.

Hi ha molts fragment molt incoherents, mal cohesionats i sense sentit. S’ha de revisar el que s’escriu perquè és l’única manera de veure aquests errors. Tens un Bé baix.

<!–[if gte mso 9]> Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE <![endif]–>Exercisi pàg. 133 ex.29. No ho pots presentar així, si et surten coses en copiar-ho d’un word has de fer l’esforç tu    d’esborrar-ho, no jo.

<!–[if !supportLists]–>a) <!–[endif]–>Busca informació sobre l’autora i l’època en què va viure.

Maria Mercè Marçal i Serra va nèixer a Barcelona el 13 de novembre de 1952 i va morir a la mateixa ciutat el 5 de juliol de 1998. Va ser poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora.

Va passar la infantesa al Pla d’Urgell, i estudià el batxillerat a l’institut de Lleida. El 1969 es va traslladar a Barcelona per ingressar a la Universitat, on es va llicenciar en Filologia Clàssica, i posteriorment es va fer de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts.

El 1972 es va casar amb el poeta Ramon Pinyol Balasch, de qui es va separar el 1976, després d’haver fundat amb ell i amb d’altres joves poetes l’editorial Els llibres del Mall el 1973.

<!–[if !supportLists]–>b) <!–[endif]–>Analitza el contingut:

<!–[if !supportLists]–>· <!–[endif]–>Indica el tema. El tema d’aquest poema tracta sobre és l’amor. El poema tracta de l’amor o el tema del poema és l’amor. No pots barrejar les dues oracions.

<!–[if !supportLists]–>· <!–[endif]–>Determina l’estructura. La intenció tracta d’un amor entre dos persones i no tenen temps per a ells i no volen que la feina els hi mengi el temps i que no puguin tenir temps per a ells mateixos.

<!–[if !supportLists]–>· <!–[endif]–>Resumeix la informació que conté cada estrofa.

 

1a estrofa: La primera estrofa ens parla de que la noia vol que tots els dies siguin festa per poder tenir temps.

2a estrofa: La segona estrofa parla de que tots els dies no poden ser festa i no poden ser de sol, però vol tenir temps per estar amb ell i que no vol treballar si no els hi permetrà poder tenir temps per els dos.

3a estrofa: La tercera estrofa diu que el temps que estan junts elimini la setmana de feina.

4a estrofa: Parla sobre que en el seu amor no trobi complicacions, com les de treballar.

5a estrofa: Aquesta parla de que als dos els hi agrada el treball però ella vol oblidar el treball i poder tenir-lo per sempre, perquè per a ella no hi ha un horari.

6a estrofa: Aquesta última estrofa parla de que el treball els hi roba el temps per poder estar junts.

 

<!–[if !supportLists]–>· <!–[endif]–> Assenyala el to i la intenció del poema. El to del poema és seriós, i la seva intenció és explicar que la noia d’una parella vol tenir més temps amb el seu novi i no deixar que la feina els hi mengi el temps.

<!–[if !supportLists]–>c) <!–[endif]–>Analitza la forma:

<!–[if !supportLists]–>· <!–[endif]–>Indica la mesura dels versos i la rima.

 

10a, 10b, 10c, 10d, 10e, 10f.

11f, 10a, 10e, 10b, 10d, 10c.

 

9c, 10f, 10d, 9a, 11b, 11e.

 

10e, 10c, 10b, 10f, 10a, 10d.

 

10d, 10e, 9a, 9c, 10f, 10b.

 

10b, 10d, 10f, 10e, 10c, 9a. 9b, 10d, 11f. Tots són de 10

 

<!–[if !supportLists]–>· <!–[endif]–>Determina el tipus de composició estròfica que forma. (aquesta no la se) La tens al llibre

<!–[if !supportLists]–>· <!–[endif]–>Assenyala les figures retòriques que hi trobis. En el poema puc observar que hi ha una anàfora a la part del principi on es repeteix “per” dues vegades a la quarta i cinqué vers de la segona estrofa.

 

 

<!–[if !supportLists]–>d) <!–[endif]–>Fes una valoració del poema utilitzant tota la informació que has recollit:

Es tracta d’un poema que tracta d’amor entre una parella que la noia li diu al noi que amb la feina laboral no tenen prou dies per ells mateixos, i ella vol tenir molt de temps i poder estar amb el seu noi per sempre. Observo que és un poema que no té rima, no segueix una mètrica i hi trobem una anàfora (repetició de “per”).

Enyaa.

Es tractava de fer UN comentari, no de respondre preguntes per separat. T’equivoques en algun aspecte. A més, hi ha moltes faltes, per tant no t’has preocupat gaire de fer-ho bé. Tens un 5 peladíssim!!!!!!!!!!

 

 

 

Deixa’t portar,

Deixa’t besar,

Deixem porta-te a la felicitat,

Deixem dir-te que m’he enamorat.

Deixa’t acaronar,

Deixa’t estimar,

Deixem regalar-te el que el meu cor pot donar-te

el que desitjo ara es poder abraçar-te,

Sentir el teu somriure,

i poder viure.

Tens un 8,5.

Per començar vull explicar, que tots tenim els nostres propis pensaments i idees sobre la vida. Cadascú pensa d’una manera diferent a mesura que va creixent. Es creen a partir de l’àmbit social en el qual/ en què et mous, els amics, la família, els companys de classe,..

Ara bé, quan un escull seguir un camí en el qual/ en què no hi creu, poden provocar-se problemes, molts problemes! A vegades t’associes amb gent que no et convé per poder aconseguir el que de debò vols, per això a l’hora d’escollir les amistats s’ha d’anar amb compte.

Jo crec que és important mantenir les nostres pròpies idees perquè llavors a la llarga acabarem malament, pot passar que tu et deixis enganyar o portar per un “bon amic”, i a llavors, quedar ficat en problemes que ni tant sols tu saps com s’han creat, i en aquestes situacions has de saber actuar per tu mateix, convèncer, i demostrar als altres el que tu creus cert, i el que no.

També és important convècer-te del que de debò vols i que no pots ser manipulat per ningú. Tu ets l’únic que has d’escollir per tu mateix, no pots deixar que els altres ho facin per tu, perquè tu ets com ets i tens la teva pròpia personalitat, caràcter, manera de ser, …

Per finalitzar cal dir, que en qualsevol cas has de tenir les teves pròpies idees abans de fer alguna cosa de la qual no estàs del tot segur, i també convèncer als altres que tu ets com ets.

Ad: 2

Chr:1,5

Chs:1,5

Corr:1,25

Qual: 1,5

Total: 7,75

Final: 7

NO M’HAVIA ADONAT!!!!!!

Redacta un text on expliquis la importància de mantenir les pròpies idees i conviccions per no caure en situacions difícils de resoldre.

Per començar vull explicar, que tots tenim els nostres propis pensaments i idees sobre la vida. Cadascú pensa d’una manera diferent a mida que va creixent. Es creen a partir de l’àmbit social en el que et mous, els amics, la família, els companys de classe,..

Ara bé, quan un escull seguir un camí en el que ell no hi creu, poden provocar-se problemes, molts problemes! A vegades t’associes amb gent que no et convé per poder aconseguir el que de debò vols, per això alhora de escollir les amistats s’ha d’anar amb compte.

Jo crec que és important mantenir les nostres pròpies idees perquè sinóP a la llargaP acabarem malament, pot passar que tu et deixis enganyar o portar per un “bon amic”, i a llavors, quedar ficat en problemes en que ni tant sols tu saps com s’han creat, i en aquestes situacions has de saber actuar per tu mateix, convèncer, i demostrar als de més el que tu creus cert, i el que no.

També és important convèncet del que de debò vols i que no pots ser manipulat per ningú. Tu ets l’únic que has d’escollir per tu mateix, no pots deixar que els altres ho facin per tu, perquè tu ets com ets i tens la teva pròpia personalitat, caràcter, manera de ser, …

Per finalitzar cal dir, que en qualsevol cas has de tenir les teves pròpies idees abans de fer alguna cosa de la que no estàs segur de fer, i també convèncer als de més que tu ets com ets.

Ad: 2

Chr:1

Chs:1,5

Corr:0,25

Qual: 1,5

Total: 6,25

Redacta un text on expliquis la importància de mantenir les pròpies idees i conviccion per no caure en situacions difícils de resoldre.

Per començar vull explicar, que tots tenim els nostres propis pensaments i idees sobre la vida. Cadascú pensa d’una manera diferent a mida que va creixent. Es creen a partir de l’àmbit social en el que et mous, els amics, la família, els companys de classe,..

Ara bé, quan un escull seguir un camí en el que ell no hi creu, poden provocar-se problemes. Molts problemes! A vegades t’associes va amb gent que no et convé per poder aconseguir el que de debò vols, per això alhora de escollir les amistats s’ha d’anar amb compte.

Jo crec que és important mantenir les nostres pròpies idees per que sinó a la llarga acabarem malament, pot passar que tu et deixis enganyar o portar per un “bon amic”, i a llavors, quedar ficat en problemes en que ni tant sols tu saps com s’han creat, i en aquestes situacions has de saber actuar per tú mateix, convèncer, i demostrar als de més el que tu creus cert, i el que no.

També és important convéncet del que de debò vols i que no pots ser manipulat per ningú. Tu ets l’únic que has d’escollir per tu mateix no pots deixar que el altres ho facin per tú, per que tu ets com ets i tens la teva pròpia personalitat, caràcter, manera de ser,…

Per finalitzar cal dir, que en qualsevol cas has de tenir les teves pròpies idees abans de fer alguna cosa de la que no estàs segur de fer, i també convèncer als de més que tu ets com ets.

correcció exercisis pàg. 50 ex. 10

Al món, hi existia un famós, amb una vida esplèndida. Ho tenia tot; dona, fills, diners, una gran casa, una bona reputació,…

Feia ja dies que els veïns del volant notaven que entre la parella hi havia enfrontaments, se sentien molts crits, i de tan en tan podien??? alguna bufetada.

Una veïna un dia, des de la finestra de casa seva, va poder observar que la dona portava una dessuadora, cosa estranya d’ella, ja que ella sempre lluïa amb vestits molt elegants fos per l’ocasió que fos. Passaven els dies i la dona seguia sortint al carrer d’aquesta manera.

La veïna, un dia sense pensar-s’ho va acostar-se a casa de la parella, perquè últimament sentia masses crits. Al acostar-s’hi va poder veure amb els seus propis ulls que l’home la maltractava!! No s’ho acabava de creure, però sí!

Ella ho va començar a escampar a tot el veïnat, i al final va sortir per les notícies, tothom s’en havia assabentat! L’home havia perdut la seva pròpia dignitat i ara tothom el mirava amb Malacara, fins i tot els veïns, que mai s’haurien imaginat això d’ell.

 

Exercisi 10 pàg.50

Al món, hi existia un famós, amb una vida esplèndida. Ho tenia tot; dona, fills, diners, una gran casa, una bona reputació,…

Feia ja dies que els veïns del volant notaven  que entre la parella hi havia enfrontaments, se sentien molts crits, i de tan en tan podien  alguna bofetada.

Una veïna un dia, des de la finestra de casa seva, va poder observar que la dona portava una dessuadora, cosa extranya d’ella, ja que ella sempre lluïa amb vestits molt elegants fos per l’ocasió que fos. Passaven els dies i la dona seguia sortint al carrer d’aquesta manera.

La veïna, un dia sense pensar-s’ho va acostar-se a casa de la parella, perquè ultimament sentia masses crits. Al acostar-s’hi va poder veure amb els seus propis ulls que l’home la maltractava!! No s’ho acabava de creure, pero sí!

Ella ho va començar a escampar a tot el veinat, i al final va sortir per les notícies, tothom s’enhavia assaventat! L’home havia perdut la seva propia dignitat i ara tothom el mirava amb malacara, fins i tot els veïns, que mai s’haurien imaginat això d’ell.

Havia perdut la seva dignitat i si no la recuperava aviat perdria la seva reputació.

Explica què una vegada es van reunir tots els sentiments i qualitats de l’home. Quan l’avorriment badallava per tercera vegada, la bojeria com sempre tan boja va proposar: anem a jugar a fet i amagar. L’intriga va aixecar la cella sorpresa i la curiositat sense poder contenir-se va preguntar: a fet i amagar? Què és aixo? és un joc, va explicar la bogeria, en el que jo em tapo la cara i començo a comptar des d’ 1 fins a 1.000.000, mentre vosaltres us amagueu, i quan jo hagi acabat de comptar, el primer que trobi ocuparà el meu lloc per continuar el joc. L’entusiasme va començar a ballar motivat per l’eufòria, i l’alegria va donar tants salts que va acabar convencent el dubte, i fins i tot a l’apatia, a la que mai no interessava res. Però no tots van voler participar, la veritat va preferir no amagar-se, perquè… si al final sempre la troben, i la supérvia va pensar que era un joc molt “tonto”, en el fons el que li molestava era que la idea no havia sigut d’ella, i la cobardia va preferir no arriscar-s’hi.

Un, dos, tres…va començar a comptar la bogeria.

La primera d’amagar-se va ser la peresa que com sempre, es va deixar caure a la primera pedra del camí. La fe va pujar al cel i l’enveja es va amagar darrere l’ombra del triomf, qui pel seu propi esforç havia acoseguit pujar a la copa  de l’arbre més alt. La generositat quasi no arribava a amagar-se, cada lloc que trobava li semblava maravellós per a algun amic, que si un llac pur per a la bellesa, que si les arrels d’un arbre perfecte per a la timidesa, que si el vol d’una papallona, el millor per a la voluptocitat, que si una ràfega de vent, magnífic per a la lliberta, i així va acabar amagant-se en un raig de sol.

L’egoisme, en canvi, va trobar un lloc molt bo des del principi, ventilat, còmode, però només per a ell. La mentida es va amagar al fons dels oceans, mentida, en realitat es va amagar darrere de l’arc de Sant Martí, i la passió i el desitj en el quart volcà. L’oblit, se m’ha oblidat on es va amagar, però, això no és important. Quan la bogeria estava comptant 999.999, l’amor encara no havia trobat un lloc per amagar-se, tot estava ocupat, fins que al final va veure un roser i va decidir  amagar-se entre les flors.

Un milió va comptar la bogeria i va començar a buscar. La primera d’apareixer va ser la peresa, només a tres passes d’una pedra. Després va escoltar la fe discutir amb Déu sobre zoologia, i a la passió i al desitj les va sentir vibrar dels volcans. En un descuit va trobar l’enveja, i va poder deduir on el triomf. L’egoisme no va haber de buscar-lo, ell sol va sortir del seu amagatall, va resultar ser un rusc d’abelles. De tant caminar, li va venir set i al apropar-se al llac, va descobrir la bellesa, i amb el dubte va resultar més fàcil, el va trobar assegut sense decidir encara a quin costat amagar-se. Així va anar trobant a tots. El talent, entre l’herba fresca, l’angustia, en una cova fosca, a la mentida, darrere l’arc de Sant Martí, mentida, es va amagar al fons dels oceans, i fins i tot va trobar l’oblit, que ja se li havia oblidat que estava jugant a fet i amagar.

Però només l’amor era el que no apareixia enlloc. La bogeria va buscar darrere de cada arbre, a sota de cada racó del planeta, en els cims de les muntanyes, i quan estava per donar-se per vençuda, va veure un roser, va agafar un pal i va començar a moure  les branques, quan de sobte, un crit de dolor es va sentir. Les espines havien ferit els ulls de l’amor. La bogeria no sabia què fer per disculpar-se, va plorar, li va demanar perdó, i fins i tot li va prometre estar sempre al seu costat.

Des de llavors, des que per primera vegada es va jugar a fet i amagar a la Terra: l’amor és cec i la bogeria sempre l’acompanya.

Expliquen que una vegada es van reunir tots els sentiments i qualitats de l’home. Quan l’avorriment badallava per tercera vegada, la bojeria com sempre tan boja va proposar: n’hem!!!! a jugar a fet i amagar. L’intriga va aixecar la cella extrenyada i la curiositat sense poder contenir-se va preguntar: a fet i amagr? que és aixo? és un joc, va explicar la bojeria, en el qual jo em tapo la cara i començo a comptar des de 1 fins a 1.000.000, mentre vosaltres us amagueu, i quan jo hagi acabat de comptar, el primer que trobi ocuparà el meu lloc per continuar el joc. L’entusiasme de ballar motivat per l’eufòria, i l’alegria va donar tants salts que va acabar convençent!!! el dubte, i fins i tot a l’apatia, a la qual mai no interessava res. Però no tots van voler participar-hi, la veritat va preferir no amagar-se, perquè… si al final sempre la troben, i la supèrvia va pensar que era un joc molt “tonto”, en el fons el que li molestava era que la idea no havia sigut d’ella, i la cobardia va preferia no arrisacar-se.

Un, dos, tres…va començar a comptar la bojeria.

La primera en d’amagar-se va ser la peresa que com sempre, es va deixar caure a la primera pedre del camí. La fe va pujar al cel i l’enveja es va amagar darrere l’ombra del triomf, qui per el seu propi esforç havia acoseguit pujar a la copa  de l’arbre més alt. La generositat casi no arribava a amagar-se, cada lloc que trobava li semblava maravellós per a algun amic, que si un llac pur per la bellesa, que si les arrels d’un arbre perfecte per la timidesa, que si el vol d’una papallona, el millor per la voluptuocitat, que si una ràfega de vent, magnific per la lliberta, i així va acabar amagant-se en un raig de sol.

L’egoisme, en canvi, va trobar un lloc molt bó des del principi, ventilat, còmode, però només per a ell. La mentida es va amagar al fons dels oceans, mentida, en realitat es vaamagar darrere de l’arc de Sant Martí, i la pasió i el desitg en el quart volcà. L’oblit, se m’ha oblidat on es va amagar, però, això no es important. quan la bojeria estava comptant 999.999, l’amor encara no havia trobat un lloc per amagar-se, tot estava ocupat, fins que al final va veure un roser i va decidir  amagar-se entre les flors.

Un milió va comptar la bojeria i va començar a buscar. La primera en d’apareixer va ser la peresa, només a tres pases d’una pedra. Després va escoltar la fe discotir amb Déu sobre zoologia, hi ha la pasió i al desitg les va sentir vibrar des dels volcans. En un descuit va trobar a l’enveja, i va poder deduir on estava el triomf. L’egoisme no va tenir ni que!!!!! buscar-lo, ell sol va sortir del seu amagatall, va resultar ser un rusc d’abelles. De tant caminar, li va venir set i al aproparse al llac, va descobrir la bellesa, i amb el dubte va resultar més fàcil, el va trobar assentat sense decidir encara a quin costat amagar-se. Així va anar trobant-los a tots. el talent, entre l’herba fresca, l’anguistia, en una cova fosca, a la mentida, darrere l’arc de Sant Martí, mentida, si, estava al fons dels oceans, i fins i tot va trobar a l’oblit, a qui ja se li havia oblidat que estava jugant a fet i amagar.

Però només l’amor era el que no apareixia enlloc. La bojeria va buscar darrere de cada arbre, a sota de cada racó del planeta, en els cims de les muntanyes, i quan estava per donar-se per vençuda, va veure un roser, va agafar un pal i va començar a moure  les branques, quan de sobte, un crit de dolor es va sentir. Les espines havien ferit els ulls de l’amor. La bojeria no sabia que fer per disculpar-se, va plorar, li va demanar perdó, i fins i tot li va prometre estar sempre al seu costat.

Des de llavors, des de que per primera vegada es va jugar a fet i amagar a la Terra: l’amor és cec i la bojeria sempre l’acompanya.